Ruta de divendres 7 de juny de 2.002

Aquest divendres l’hauria pogut “batejar” de diverses maneres perquè van passar un munt de coses encara que no ho semblés a primer cop d’ull, però em sembla que la més encertada seria “… de resurrecció”.

Amb puntualitat suïssa, a les 22:00 vaig passar per davant del Baja com un semidirecte per un baixador (no havia fet encara el cafè i per parlar sol no cal que m’aturi) i vaig seguir fins el “frankfurt” del Moncho. De seguida va aparèixer Silvi2 encara “tocada” per la desafortunada caiguda del cavall que va patir diumenge passat. La veritat es que darrerament el calor ens està jugant males passades: aneu amb compte amb l’exercici! Recordeu que és bo fer escalfament previ (“estiraments”) i en acabar també. A més és molt recomanable no parar de cop després d’un esforç gran (sempre que sigui possible s’ha d’intentar fer-ho poc a poc).

Cap a les 22:30 vaig decidir (espero que sigui dels darrers cops que ho faig) que marxàvem, tot i que encara no hi érem tots. Sembla ser que la gent no es posa d’acord amb l’hora de sortida i és un tema tant “trillat” que ja cansa. SEMPRE s’ha quedat a les 22:00, per tant no sé qui s’ha d’estranyar que a dos quarts d’onze ja no hi siguem. De tota manera, mirarem de començar un parell de setmanes més en direcció a Port Vell i Catedral per tal que els menys puntuals ens puguin trobar. L’hora de sortida, com proposava una “clàssica” de les rutes, serà a les 22:15 (el famós quart d’hora de “gentilesa”).

La cosa va anar bastant be, perquè tot i que faltava un munt de gent de la de sempre, vàrem arrancar més de trenta impresentables sobre rodes i en arribar a la “baixada” cap a la Barceloneta ja passàvem de quaranta … i al pla de Palau ja vàrem “arreplegar” els que faltaven per arribar a la cinquantena. Tot un èxit que hem “d’apuntar” a parts iguals al bon temps i a l’esforç d’en Xavi (pimpollo) que s’està “currant” el tema de contactes i “captació”.

Em sembla que ha arribat l’hora de parlar de la resurrecció, no? Doncs si, ja se sap, això que fem no és pas per obligació, no estem lligats al grup, difícilment repetim composició (potser el dimarts es pugui donar més el cas, però també perquè el grup és més reduït) i la gent te els seus problemes, les seves "neures" i els seus fantasmes. Que algú desaparegui es totalment normal, però quan aquest algú és l’ànima de la festa, es nota més. Després de bastant de temps sense venir i d’un parell de setmanes de fer-ho gairebé d’incògnit, en Carlos va tornar a ser ell. Va aparèixer amb la seva armilla "reflectant" i a Pl. Catalunya es va jugar a “pica paret”. Mai m’acabarà de sorprendre la facilitat amb que, sense cridar, amb un simple “… a ver …” reuneix tot el grup al seu voltant i aconsegueix que la majoria es posi “mans a l’obra”. Esperem que duri, sempre es agradable fer de gos sense haver-se de preocupar de res mes; a mi mai no m’ha agradat organitzar les coses si no intentar mantenir el “bon rollo” entre el ramat (encara que sigui a base de criticar, mossegar i bordar).

La ruta va ser relativament clàssica fins a Diagonal on, tot i que hi havia gent que no ho veia clar, vàrem anar cap a Francesc Macià, Tarradellas, Sants, Tarragona, Pl. Espanya, Paral·lel i Pl. Colom on, per desgràcia, es va posar a ploure i més d’un em va criticar la meva insistència en allargar el recorregut ... ja se sap: amb tanta gent és difícil que tothom quedi content i jo, de tota manera i com ja he dit abans, espero no haver de prendre gaire més decisions. Vàrem arribar al Port Vell per Pg. Colom i a Palau de mar ja vaig deixar el grup, encara em quedava un bon tros de ruta fins a casa i sota la pluja, per tant només puc “imaginar” que el fi de festa devia ser un xic aigualit …

Diumenge hi va haver ruta, però no hi vaig poder assistir, per tant no us avorriré amb la narració de la meva ruta particular ni em posaré a aquestes alçades a inventar esdeveniments (m’acabaran “fotent” fora de la feina).