Ruta de divendres 31 de maig de 2.002

Divendres hi va haver ruta? Algú m'ho podria dir? Jo si que hi era, però seguint el meu costum em vaig quedar al final després d'haver comptat (51 al sortir del Baja) i ja no vaig ser capaç de tornar a comptar. A mi em semblava que els divendres es tractava de fer una ruta per a la gent que no en sap gaire i tot just es comença a barallar amb la "trampa" urbana, la qual cosa implica que el ritme ha d'anar en funció del més lent. Sembla que aquesta "premisa" no és del tot correcta quan segons qui va al davant ... o a lo millor és que al darrera no hi anava cap joveneta rossa amb cara de tonta ... ?

Be, el que jo puc dir d'aquesta sortida és que en Joan D. se'ns va afegir cap al Port Vell, Silvia bici al Pg. del Born i Blai i Laura a la Rbla. Catalunya. És possible que s'incorporés més gent però per quan nosaltres arribàvem als punts de parada habitual, el grup ja marxava. L'únic problema que té aquesta manera de fer les coses, és que els qui no en saben no tenen temps de descansar i se'ls fa molt feixuc, es pensen que estan fent anar malament a tothom i amb prou feines paren atenció a les indicacions, suggeriments i consells que se'ls van donant. El resultat lògic és evident: els costarà cada cop més venir i s'haurà aconseguit exactament el contrari del que es va "venent" en animar la gent a participar. A més el recorregut va ser tant "trillat" i sense al·licients addicionals (jocs, mini-classes pràctiques, etc.) que en arribar al final semblava com si no haguéssim començat. Vàrem anar per Pg. Barceloneta, Port Vell, Pla de Palau, Sta. Maria del Mar, Catedral, Pl. Catalunya, Rbla. Catalunya, Av. Diagonal, Pg. St. Joan, Gran Via i Marina.

Encara que sembli que em queixo per no haver-me divertit, no és això, perquè vaig estar en tot moment rodejat de gent fantàstica i "vigilant" que ningú (dels pocs que jo tenia a l'abast) prengués mal, per tant per a mi la nit va ser "rodona".

Ruta de diumenge 2 de juny de 2.002

Diumenge ja va ser una altra cosa, tot i que vàrem tenir un bon ensurt. A l'hora que tocava (evidentment) no hi havia més que en Sergio fent "conos". Jo m'havia trobat la Silvia bici al carril de Marina i a la poca estona se'ns va unir Ferran que havia baixat des de casa (Pg. Maragall, ool·lée) patinant i feia estona que s'estava mirant amb atenció la "carn de la parrilla". També va aparèixer (per primer cop en diumenge) Núria (la que sempre va amb la Pili). Un noi nou (que va dir tres cops el seu nom, però un és tant bon músic - dur d’oída -que no el vaig aconseguir retenir) va preguntar per la sortida i es va estar esperant pacientment i ens va acompanyar (era la seva primera ruta i ho va fer de conya). Amb l'estona van anar arribant la resta : Dani, Miquel, MIREIA (RECUPERADA PER FI !!! i amb el seu característic bon humor i somriure d'orella a orella), Aurea (que semblava una nena petita amb patins nous), Anna S. (que semblava una barrufeta petita amb patins nous), Diego, Roger, Marta M, Ernest i Josep Maria. Després d'esmorzar com uns senyors i d'haver quedat amb Joan V. a Pl. Catalunya, vàrem començar a sortir cap al Pg. de la Barceloneta (excepte en Sergio que se'n va anar a casa a veure el futbol).

Ja al Port Vell, Anna (que anava davant amb els seus flamants Rollerblade de 7 abecs) va aconseguir esquivar un nen que jugava sense mirar, però va tenir la mala sort d'ensopegar amb la pilota i caure amb el genoll dret en mala posició. En principi tenia molt dolor i mentre en Diego anava a buscar el cotxe, al pastoret no se li va acudir res millor que comprar-li un Calippo per refredar el cop (un, que és tirant a rústic); menys mal que l'altra "lisiada" de genoll va aconseguir una bossa amb gel com l'inventor de la roda mana. Com a impresentables que som, vàrem deixar la barrufeta agonitzant en un banc a ple sol i vàrem seguir amb la nostra ruta (tants col·legits de pagament per acabar així …) que va ser un calc de la de divendres. Per primer cop vàrem arribar a Pl. Catedral sense trobar la habitual ballada dominical de Sardanes (no m’estranya, eren gairebé les dues!), el que si vàrem trobar va ser en Joan V. acompanyat d’un ésser rodant no identificat (a partir d’ara ERNI) que es veu que l’havia estat seguint des de Pl. Catalunya sense badar boca (em sembla que el de Lleida va lligar …) i un grupet de catalanets que estaven "disfrutant" com a xinesos (veure exhibicions de Thai-chi). Com sigui que ja havíem recuperat les dues places que Diego i Anna van deixar vacants, no hi va haver necessitat de lesionar a ningú més i això va fer que la ruta es desenvolupés amb una “normalitat” festiva que va incloure impresentabilitats tals com jugar amb una nena d’uns dos anys i el seu globus, compra de Calippos i chuches, més carantonyes a més nens pel camí … l’únic que es podria remarcar és el “show” que ens va oferir un “roller-dancer” que baixava Rbla. Catalunya mentre nosaltres la pujàvem, riute'n tu del que es pot fer amb uns patins en línia en solitari i bona música!

A la font seca vaig intentar evitar l’inevitable amb una mena de referèndum, però a l’hora que era i amb el sol que queia (perquè queia a plom) la resposta va ser clara: Av. Diagonal avall. A l’alçada de Pg. St. Joan en Ferran ens va deixar (s’estalviava un tros considerable tenint en compte que no es quedava a dinar) i nosaltres vàrem anar tirant fins a Gran Via i Marina. Un cop a la Vila, Silvia, Joan i una servidora ens vàrem dirigir cap a l’hospital del Mar a fer companyia a Diego (que havia pogut veure el partit des de la sala d’espera). La resta del grup se’n va anar a dinar a l’Olímpic (m’imagino) i el que si sé és que a la tarda n’hi va haver quatre que no van faltar a la cita de la Mar Bella.

A urgències, un desastre: en tres hores l’únic que havien aconseguit era fer-li unes radiografies a la barrufeta, així és que vàrem decidir anar a dinar a la cafeteria del mateix edifici. En entrar no ens van dir res (en Joan i jo anàvem amb patins i en Diego descalç) però ja no servien menjars. Ens vàrem dirigir cap a la segona cafeteria on si que es podia dinar a aquelles hores però no es podia entrar descalç ni amb patins. Menys mal que la cambrera va tenir compassió de nosaltres (no crec que fos pel meu aspecte d’afamat … ) i ens va servir bona teca i a bon preu (no és propaganda, simplement és bo conèixer més llocs on anar a “raure” els diumenges a misses dites).

Fet i fotut a quarts de set de la tarda va sortir l’accidentada per la porta amb les “fotos” al sobre i la corresponent recepta d’Airtal a la ma. Res trencat, cap cosa tant greu que no s’arregli amb molt de gel i una visita a un metge de debò així que es pugui. Algú ha aconseguit res millor a urgències? En definitiva, una o dues setmanes de repòs i a tornar a barrufar amb els patins nous.