|
|
Ruta de divendres
24/05/02
Que l'estiu
arriba es nota, fa uns dies que patinar implica
"suar la cansalada" a base de bé,
gastar-se un munt de monedes en llaunes i Calippos
i començar a patir per poder comptar la gent
que ve de ruta. Una cosa de les que dic sempre
és que jo sóc de ciències, però divendres va
ser bastant difícil saber quants érem bàsicament
pel de sempre: la puntualitat hispànica de la
qual tots semblem haver estat contagiats darrerament.
Entre els qui fan tard hi ha diferents graus
d'impresentabilitat en funció de la manera en
que concreten la seva incorporació al grup:
hi ha els que van trucant dient que els esperem
que ja han aparcat (si només fos un, cap problema,
però quan aquest arriba resulta que en truca
un altre amb la mateixa història); n'hi ha que
ho fan dient que ja baixen amb patins i que
ens trobaran pel camí (aquests són els qui t'obliguen
a fer un inici de ruta determinat i normalment,
els que acaben al Buty comentant que és un "rollo"
fer sempre el mateix recorregut); a més també
n'hi ha que simplement se surten dels límits
de l'escala d'impresentabilitat - m'imagino
que és perquè estan per damunt de la resta de
mortals - i s'incorporen a misses dites sense
previ avís i a més, com a estrelles absolutes
de la vetllada, fent miques qualsevol intent
d'organització (continuarà ...
Tot i això,
puc dir que alguns dels que hi havia eren Ana
F. (o sea), Ana Z. (no?), Andreu (el broker
més ben camuflat a aquesta banda del Llobregat),
Angels (la botiguera més "virguera"
de Sants), Anna SMATT (abans Anna P. - Sento
Molt Arribar Tant Tard -), Anna S. (la "camionera"
més dolça i més esquerpa de les que es barrufen
i es deixen de barrufar), Aurea (la protagonista
de la setmana passada que sembla que s'ha quedat
amb ganes de més), Benja (no mossegaré la ma
que em penja les xorrades al ciberespai), Carlos
(Ell i només Ell), Carme (la tieta més aixarida
de la Barceloneta), Cathy ("gabatxa"
entre les "gabatxes"), Dani (espero
que només se li "torri" la pell, perquè
més torrat ...), Diego (l'home de la calma perduda,
hores d'ara ja deu saber el que val una pinta),
Elsa (una rossa amb la que segur que no sopareu
en dijous), Ernest (algú necessita els bombers?),
Jordi (el rei de la resistència - aquesta és
difícil-), Juan (l'incombustible 365), M. Angel
(la prevenció personificada), Marta K. (el somriure
d'en Pimpollo), Matt. (un altra que no sap ben
be on s'ha ficat), Miquel (un impresentable
cada dia de més paraules i pes específic al
grup), Oriol (espero que no li cobrin els mitjons
a tant el "pam"), Txell (d'Andorra,
d'on si no amb aquest nom?), Remi (el francès
amb més eixos), Rodrigo (el casc - que no el
"pitu" - a seguir), Tatiana (la au-pair
que molts voldrien haver tingut - encara que
no fos de petits -), Xavi P. (l'home de la llista)
i els dos gossos (la Rea i un servidor. M'agrada
canviar de parella de tant en tant, espero que
la Fosca no sigui gelosa ...).
L'altra cosa
que dic sempre, és que no soc de lletres, això
explica el perquè no sé els noms de la parella
belga (un noi i una noia que van estar de vacances
a "casa nostra" tota la setmana i
que dissabte marxaven. Em van comentar que havia
estat un fi de festa molt bonic: gràcies per
la part que em toca!), ni de la noia que anava
amb els Risport (en Carlos va arribar a dir
- encara que només fos per dur-me la contraria
- que no eren uns patins dolents), ni de les
dues noies que ja van venir la setmana passada
i van a classe a l'estació del nord, ni dels
set o vuit que es van assabentar de la ruta
via internet, ni de la noia simpàtica que anava
amb una tal Silvia i un tal Victor (per què
serà que em van quedar gravats aquests dos noms?)
... continua).
M'imagino que molts no se'n van donar compte,
però hi va haver una notable diferència entre
el principi i el final del Pg. de la Barceloneta,
sobre tot pels que miràvem de "controlar"
el grup en el sentit d'anar al davant, al darrera
i vigilant pel mig. A aquestes alçades hi ha
coses que ja no m'afecten, però queda clar que
un de sol no pot muntar-ho tot i que en canvi,
molts no poden evitar que un de sol s'ho carregui
tot. Espero que per a properes "incursions"
els més viscerals ja s'ho sàpiguen prendre com
cal. S'ha d'entendre que un nen malcriat no
té arreglo, les dues hòsties que no li van donar
quan tocava no les compensaries ni passant-te
la resta de la teva vida a fuetades.
La ruta havia
de ser diferent i va acabar sent "diferent".
Per raons diverses vàrem haver de començar pujant
fins la Pl. Catedral i allí estava previst començar
a tirar cap a l'Arc de Triomf, Estació del Nord,
Meridiana i Glòries, però encara no sé com (o
si?) ens vàrem trobar a Pl. Catalunya on, inexplicablement,
només es va descansar cinc minuts (jo no tenia
cap pressa, i vosaltres?) i vàrem anar per Pg.
de Gràcia a agafar la Gran Via fins a la cruïlla
amb el C. Padilla. La improvització sol ser
una bona aliada de les rutes en solitari o les
de dimarts, fins i tot de les de dijous en funció
dels integrants del grup, però en la meva (mes
aviat poc) humil opinió, divendres s'ha d'anar
a assegurar el tret i més encara quan el nivell
de tants patinadors és baix. La qüestió és que
vàrem pujar pel C. Padilla (jo faria una
menció especial a aquest punt de la nostra ciutat
perquè no vaig ser capaç - en tota la estona
que hi vàrem ser - de veure "verd"
el semàfor de vianants i perquè el terra quedava
bastant més a prop d'un pista forestal que del
nirvana dels rollers) una cantonada fins a Av.
Diagonal per acabar a la Pl. de les glòries
catalanes. Un cop allà la idea original era
anar fins a Diagonal Mar i tornar pel "Parc"
del C. Taulat, però un cop més ens vàrem trobar
baixant abans d'hora per la Rbla. del Poblenou
camí d'una utòpica orxata (tots sabem que abans
de les dotze tanquen i ja eren dos quarts d'una
...). Això només va fer que la gent comencés
a desitjar arribar al Buty després de tanta
ruta sense pausa i sense fonts i/o alternatives.
De tota manera, encara es va fer alguna cosa
més fora de lloc, com tornar per l'Av. Litoral.
M'imagino que la noia dels Risport no tornarà
almenys mentre no "controli" una mica
més, perquè el tràngul que el Sr. Carlos li
va fer passar donant-li la ma quan no calia,
fent-la anar de pressa per l'adoquinat del Pg.
del Born (en comptes d'evitar-lo com fem tots),
fent-la pujar (innecessàriament) un cop i un
altra una vorera a Diagonal/Padilla i fent-la
travessar la Rda. Litoral per un pont amb escales
... jo al menys me les carrego de cop a la primera
baixada de la ruta i ben a prop d'urgències
...
Fet i fotut,
ben d'hora a "casa" a prendre la clara
i trobar impresentables escaquejats; això va
per Joan D. que es va calçar els seus patins
de rodes extraibles per anar a sopar i que,
en acabat, va anar directament cap el Buty a
veure'ns, i per la pel-roja més impresentable
del Vallès i part de l'estranger, la Teo. Ja
ho veieu, sortir a les "xorrades"
és tan fàcil com no voler-ho ;-p
P.D.: com
això no és la tele i no tenim telèfon d'al·ludits,
si teniu cap queixa feu servir aquest preciós
FORUM d'aquí el costat, que ja s'està començant
a florir ...
Ruta de diumenge
26/05/02
Després de
tants dies insistint en la puntualitat a l'hora
de sortir, diumenge vaig arribar a Scenic a
les 12:15 i em va agradar molt veure que JA
no hi havia ningú. Havia sortit 25 minuts abans
de casa amb el vent en contra i venia prou escalfat
com per sortir a tota bufa a perseguir el grup
... vols dir? em sembla que desbarres un pel
... Efectivament, en Jose de la pizzeria em
va aclarir que ENCARA no hi havia ningú. He
decidit (després de llargues converses i fins
i tot discussions amb mi mateix) que ja no em
ficaré amb el tema de la puntualitat. Això si,
se m'ha acudit que els divendres podríem quedar
a les 21:00 hores davant del Baja i els diumenges
a les 11:00 hores davant del Scenic. Que us
sembla?
Per ordre
d'aparició: el rei de la puça, Miquel, M. Àngel,
David B., Roger, Marta M., Dani, Miriam, Carlos
(el del casc i els rodaments), Anna S., Diego,
Ernest, Nenad, Robert, Xavi, Rosa ... a quarts
de dues va arrencar un grupet de dotze camí
del Poblenou. Darrerament estem intentant fer
les rutes ben diferents i aquest semblava un
dia força propici per intentar variar a base
de bé. Vàrem pujar la Rbla. del Poblenou fins
a Diagonal on M. Angel i Ernest ens can abandonar
i vàrem seguir fins a Diagonal Mar i Rbla. Prim.
Un petit descans per comprar Calippos, llaunes
i per fer un parell de "fotos" i amunt
cap a les onades. Un descans per veure si algú
es decidia a obrir-se el "tarro" (no
hi va haver sort) i amunt fins a Guipúscoa i
d'allà a Meridiana, Rogent i el carril bici
de Provença fins a Pg. St. Joan. Sempre he dit
que els “cascos” son un gran invent, sobre tot
si vas al davant i no tens ganes de sentir els
gemecs, les queixes i els insults dels qui intenten
seguir el ritme que vas marcant. A més tenen
l’avantatge que es pot apagar la ràdio i sents
com et posen verd pensant-se que no te'n enteres
… no que es broma! (o no?). La veritat és que
a lo millor si que em vaig passar una miqueta,
però s’ha de tenir en compte que la ruta fluixa
és divendres i diumenge s’ha d’apujar una mica
el llistó.
Com ja havíem
pujat prou, vàrem decidir començar a baixar
per Rbla. Catalunya i vàrem seguir per Diagonal
fins la font seca on Carmen va trucar dient
que estava baixant i demanant que la esperéssim.
Això ens va servir per comprovar l’estat dels
patins de la barrufeta … amb raó es queixava,
les rodes no giren ni a hòsties! Em sembla que
a la que la “blaveta” tingui material en condicions
hi haurà carn fresca per als dijous … Un cop
va arribar la senyora marquesa, vàrem tornar
a la càrrega baixant Rbla. Catalunya, Pl. Catalunya,
Pl. Catedral, Sta. Maria del mar, Pla de Palau
(amb la consegüent paradeta per comprar més
llaunes i més Calippos), Port Vell i Barceloneta
on una colla d’impresentables sobre rodes es
van quedar bocabadats mirant el panorama estiuenc
de la platja. Per molt que diguessin que observaven
els partits de volei, els ulls els tenien clavats
a les banyistes en top-less … sembla com si
el fet de dur els patins els fes retornar en
el temps cap a la pubertat (encara que només
sigui d’esperit). Com un quart d’hora més tard
vàrem aconseguir arrancar els impresentables
i els seus ulls d’aquell “oasi perniciós” i
ens vàrem dirigir cap al Buty a dinar. A la
tarda, com de costum, uns quants van anar cap
a la platja de la Mar Bella amb l’excusa del
volei … són una colla d’insaciables … ;-p
|
