|
|
Ruta de divendres 17/05/02
Divendres passat hi va
haver ruta sota l’amenaça de la pluja. A l’hora
acordada només Esperança, Pablito (el seu nebot),
Dani (el seu amic - ¡del nebot! - ) i el gos
aquest. Dins el marge mal anomenat de cortesia,
només Dani-Air-France, Dolors (una de les sofertes
alumnes de Carles Bial que va venir el famós
dijous d’Heron City, la mateixa que després
de perdre la verticalitat va “caure” en què
tot el que es puja es baixa i va optar per acabar
la ruta amb taxi) i Matt, un anglès que duu
dos mesos a la nostra ciutat i que treballa
amb David F. (el de Gijón) que resulta ser un
recaptador d’estrangers de nassos (els d’ell,
no els dels estrangers, els nassos, vull dir
…) i que no va poder assistir juntament amb
Silvia (en David vull dir) perquè els instints
primaris (sortida de barranquisme a Osca) el
cridaven més que la nostra impresentabilitat,
igual que Diego-patines i Pitufina-mal-als-peus
que, als catalans, però també es van decidir
pels Pirineus. Ja en l’ampli marge definit universalment
com a impresentabilitat, van anar apareixent
Benja, Joan D. (be good), Silvi2, Joan V., Silvia
(en bici), Anna P., Oriol, Pili, Nuria, Andreu,
Remi, Roger, Carme, Sonia, Ernest, Juanjo, Fosca,
una holandesa (no se si “errant” però si ben
informada: va venir una setmaneta de vacances
a BCN sabent quin dia i a quina hora ens trobaria
per “rodar” una estoneta, això es organització!),
tres alumnes més de Carles Bial (algun dia m’aprendré
el nom d’algú tot i que ja se sap: gos vell
no aprèn jocs nous. Sempre seré de ciències
…), Àurea per telèfon (la nena duia un retard
tant bèstia que directament va optar per dir
que baixava en bici i ja coincidiríem pel camí)
i tampoc sóc capaç de recordar si hi havia algú
més, disculpes als qui van venir i no surten,
no és res personal … o si? … que NOOO!
El cert és que parlant
amb la gent resulta que tots estem d’acord en
el tema de l’horari, ningú diu que li vagi malament
començar a les 22:00, però la veritat és que
la majoria arriba a partir de les 22:30. Una
opció seria quedar de manera semblant a com
es fa els dijous : els menys puntuals a Pl.
Catalunya a les 22:00 i els més puntuals a les
22:00 al Baja, així cap a les 22:10 arrencaria
la ruta a la vila i, en arribar a Pl. Catalunya
gairebé no hauríem d’esperar a ningú. No ho
sé, el tema no és que m’hagi de preocupar particularment,
jo no tinc res millor a fer fins dilluns a les
09:00 que rodar, és a dir que l’hora de retirada
m’importa ben poc; vosaltres decidiu.
El recorregut … a que
no l’endevineu? Doncs si! Tot i ser en Joan
D. L’encarregat de “guiar” el grup i hi va introduir
alguna variant, la base fou la de sempre. Barceloneta,
Port Vell, CORREUS, JAUME I, Pl. del Rei (on
vàrem rebre la segona trucada d’Àurea dient
que ja era a Pl. Catalunya i que baixava a reunir-se
amb nosaltres), Catedral (on Àurea va contactar
amb nosaltres per preguntar a que nassos jugàvem
perquè ella era a la Pl. Reial i allí no hi
havia ningú. Li vaig haver d’aclarir que Reial
i del Rei, tot i que podrien, no eren lo mateix),
Portal de l’Àngel (on la quarta trucada d’Àurea
preguntant on collons de la Pl. del Rei érem
em va servir per entendre que hi ha impresentables
i impresentables … li vaig haver de tornar a
explicar que abans ja érem a la Catedral i que
ara acabàvem de pujar Portal de l’Àngel) i quan
ja era a punt de començar a pujar les escales
de Pl. Catalunya, vaig rebre una nova trucada
de la triomfadora del concurs d’impresentables
del dia que m’informava que estava pujant Portal
de l’Àngel però que no ens veia … aquest cop
vaig fer el que hauria hagut de fer des d'un
principi: quedar-me quietet fins que va aconseguir
contactar amb mi. No entraré en cap mena de
valoració: això us ho deixo a vosaltres, que
després em diuen que si això, que si allò altra
…
Segueixo amb el recorregut?
Rbla. Catalunya, font seca (amb un intent fallit
de violació de la clau de pas de l’aigua), Diagonal
(on ens vàrem trobar a Sonia-cubanita que ens
va tenir un estoneeeta llaaargaaa de xarrera
a Sonia-tirantet, a Silvia-bici i a mi), Marina
(on una de les alumnes de Carles es va tirar
a una palmera (llegiu-ho com vulgueu, jo la
veritat és que no sé com descriure el que va
passar, tot i que les paraules correctes són
les que he utilitzat. Jo era al seu costat mirant
si controlava la frenada i, en veure que se’n
sortia bé, em vaig endarrerir una mica, circumstància
que va aprofitar ella per creuar-se tota la
vorera en línia recta directament contra un
d’aquests exòtics arbrets … no sé si fou amor
a primera vista o que, però ens va deixar a
tots amb un pam de nas) i vàrem acabar a Salvador
Espriu/Butyclan.
Ruta de diumenge 19/05/02
Diumenge em consta que
més d’un es va estranyar en veure-li el pel
al gos pastor impresentable dels nassos. El
cert és que la experiència de divendres (tants
dies parlant de la puntualitat i de l’horari
per acabar com sempre) em va ofendre de tal
manera que vaig preferir quedar-me a casa fent
macramé … no cola? Be, ara parlant de debò:
dissabte, com es costum en mi, vaig “marranejar”
tot el dia per a evitar qualsevol contacte amb
el sol i vaig sortir de casa sobre rodes cap
a les nou del vespre, hora de recollida general
i baixada de les temperatures. Com duia molts
dies sense “matxacar-me” i les rodes seguien
funcionant com si fossin noves, vaig decidir
“rodar” com en els millors temps, així és que
vaig començar per la Diagonal (de punta a punta),
Pg. Marítim, Pg. Colom, Miramar, el castell,
l’estadi, Sot del migdia, Polvorin, Pg. Zona
Franca i, en arribar a Can Tunis es va començar
a “girar” la cosa. No se’m va acudir res millor
que passar pels carrerons aquells que van cap
al cementiri; les vaig veure ben asfaltades
i em va semblar que amb tant escàs trànsit no
hi hauria perill al baixar … que no? Vaig arribar
a un punt mort on s’acabava l’asfalt i vaig
començar el descens; el carrer era bastant ample
però la il·luminació era tirant a precària,
aleshores vaig sentir una moto que baixava “a
lo Kami-kaze” darrera meu i, en mirar enrera,
vaig ensopegar amb un tros de roc al ben mig
d’una curva i vaig haver de fer pures “virgueries”
per tal de no perdre la verticalitat, però l’únic
que vaig aconseguir va ser situar-me al carril
contrari, per on pujava un Seat 124 amb les
llargues posades. No tenia massa opcions: d’una
banda la moto, d’altra l’espadat ple de deixalles
i vidres i de cara el cotxe … m’imagino que
us preguntareu com vaig sortir-me’n … la resposta
és ben senzilla, em vaig despertar, vaig veure
que eren quarts de tres de diumenge, vaig anar
al bany, vaig fer un cafè i un parell de cigarretes
i, com el sol estava realment repel·lent, vaig
optar per tornar al llit.
Be, “paranoies” a banda,
es veu que un grup no massa ampli de gent es
va dedicar a partir-se, perseguir-se, perdre’s
i altres "bejanades" (d’altra banda
habituals en diumenge) per acabar dinant a la
pizzeria del costat de l’Scenic. Alguns van
anar per la tarda a la Mar Bella a jugar a Volei
i fins i tot m’he assabentat que en la meva
absència es va muntar una sortida nocturna SENSE
PATINS!!! No us puc deixar sols …
Ruta de dilluns 20/05/02
Dilluns va ser festa -
almenys a BCN - i uns quants vàrem sortir a
moure les rodes. Sense entrar en l’hora en que
es va arribar (per què?) Silvi2, Dani, Marta
M. i Joan V. em van acompanyar a trencar motlles.
Vàrem decidir fer una ruta inusual i ens va
sortir rodona. Marina, Meridiana, Guipúscoa
i Rbla. Prim fins a les “onades” EN MITJA HORA!
Tot un “récord” que es mereixia una celebració,
per tant ens vàrem prendre un aperitiu amb olives
i tot (així com per a perdre el temps que havíem
guanyat …) Després d’aquesta fita, qui era el
“guapo” que tocava retirada ja? Res!, vàrem
acabar de baixar Prim i vàrem fer Diagonal fins
la font seca. Pel camí vàrem “ensopegar” amb
Jjordi (el tossut capgrós reaparegut se’ns va
unir “per casualitat” abans de Pg. St. Joan
- el fet que em truqués per saber per on anàvem
no crec que influís en el nostre encontre -
). Uns "geladets" per suplir la manca
d’aigua i vàrem baixar Rbla. Catalunya. En acabar,
Dani va dir que ell “tallava” per Gran Via i
ens va abandonar a la nostra sort, que fou Pl.
Catalunya, Portal de l’Àngel, Catedral, Sta.
Maria del Mar, Barceloneta, Vila i directes
a l’Olímpic (menú més que acceptable a 9,02€
- preu patinadors - a l’hora que era). Just
abans de començar a dinar, Àurea i Silvia van
aparèixer en bici (cadascuna pel seu costat)
i a mig dinar va arribar Nenad que venia de
navegar una estoneta.
A la tarda cadascú al
seu aire, tot i que sembla ser que la “moguda”
de la Mar Bella es va repetir.
|
