|
|
Ruta de dijous
16/05/02
Fa unes quantes
“xorrades” vaig parlar de l’Uruguaià volador
i ja se sap que la rivalitat entre Argentina
i Uruguai és gran i es porta sempre dins (encara
que sigui en l’inconscient) Per que dic això?
Ahir el nostre minvant Yeti (m’imagino que el
sobrenom li ve de la seva dona, que es deu dir
Neus, i per tant ell és l’abominable home de
la Neus) va ser com un estel fugaç : per les
llumetes, per la seva inaccessibilitat, per
la seva velocitat … Es véu que no només són
les rodes el que fa que la gent corri, si no
una bona alimentació, bones cames, bona música
i l’esperit de superació.
Ahir hi va
haver ruta “rara” perquè “raros” som els que
en formem part. Jo vaig sortir tard de casa
perquè per fi vaig trobar “sponsor” per a les
meves rodes i vaig estar fins les 21:45 posant
a punt els patins. Com ja no em donava temps
(creia) de baixar fins la vila, em vaig donar
una volteta per la Diagonal fins la zona Universitària
abans de baixar Rbla. Catalunya, Pl. Catalunya,
Pl. Catedral, Pl. Catalunya, Pl. Catedral, Pl.
Catalunya, Pl. Catedral, Pl. Catalunya … no
és que m’hagi “buclat”, és que quan estreno
rodes “volo” i dona tant de gust que no hi ha
qui m’aturi. En el segon punt de trobada
hi havia, entre d’altres, Buxo & Co., una
parella anglesa, Xavi “pimpollo”, Xavi “rompe”,
Oriol, … i més o menys a l’hora de sempre van
anar arribant des de la vila Chus, Koncha, Isabel,
Diego (l’extremeny), Miriam, Miquel, Benja …
Benja? Collons, nanos! Hi ha gent que es pica
per res! Tot va ser dir que l’inpresentable
de Solsona buscava excuses per no passar de
la font seca i el nano comença a venir en divendres,
surt dilluns i dimecres en solitari i baixa
fins la vila abans de la ruta … si ho sé l’ataco
abans! En fi, hi havia més de 40 energúmens
in-line tot i faltar un munt dels “de sempre”
(es nota que arriba el bon temps, eh?).
Deia abans
de perdre’m (quasi ofegar-me) en la meva pròpia
“verborrea” crònica (espero no deixar mai de
ser un inpresentable de meeerda), que va ser
una ruta “rara” i ho fou perquè, tot i que el
recorregut fos més “trillat” que clàssic (veure
resum d'en Benja a l’altra pàgina), li vàrem
donar entre tots un “toc” de “no-sé-que” més
que curiós. Com el protagonista (aquest sóc
jo) estrenava rodes, es va dedicar a vacil·lar
impunement sortint l’últim de cada “paradeta”
i avançar a tot el grup pel camí … a tots? No!
Un intrèpid Argentí agoserat es va encaparrar
en resistir i resistir a l’invasor en tot moment
… vaig estar a punt de prendre una mica de poció
màgica però m’havia deixat les “peles” a casa
…
… això em
recorda que tinc un clar exemple d’inpresentabilitat
: en arribar a Fontana, en comptes d’esperar
(anava al davant, com no? repel·lent de merda
que és un) vaig decidir avançar-me i passar
per casa a recollir els diners i així ho vaig
fer : non-stop fins a Pl. Molina, pujada a casa,
beguda de poció-light, empapussada d’alguna
cosa de xocolata, breu passada pel bany, remullada
general refrescant, sentir que el grup ja passava
pel carrer (amb l’edat creixem però seguim muntant
un escàndol de nassos al passar), una mica més
de KitKat, un altra traguet de Coke i al carrer,
que se'm escapen! Heu notat alguna cosa? Doncs
si, les “putes peles” es varen quedar tant amples
on eren …
Bé, la qüestió
és que vàrem seguir a bon ritme i hi va haver
pocs incidents (en Miquel va practicar involuntàriament
el “ball in-line” sense perdre la verticalitat
(ol·lé!), Diego se’n va fotre una d’aquelles
“guapes” a la baixada de Juan Carlos I (com
diu ell mateix, els extremenys són una altra
raça ;-p), En Chus va aconseguir que li veiéssim
els ulls a en Buxo, … total, res de particular.
Al arribar a Pl. España es va separar el grup
(alguns caguetes de meeerda - jo entre ells
-) no vàrem pujar a Montjuic i vàrem seguir
pel Paral·lel camí del Buty. A partir no seguiré
tot i que em podria inventar qualsevol bejanada
sobre Montjuic o el fi de festa al Buty (encara
que no hi vaig ser) però ja no tinc més ganes
de donar-vos la tabarra, així és que … 2 rodes!
|
