Ruta de divendres 10/05/02

Avui m'estreno en aquesta pàgina que (estareu d'acord amb mi) és la millor de patinatge de casa nostra. Haig de dir que per conèixer millor les cares de la gent que "roda"  per Barcelona, la d'en Diego és collonuda i, pels que segueixin les diverses competicions i esdeveniments sobre rodes així com les qüestions més tècniques, la d'inlineonline és perfecta. Però per als qui simplement rodem perquè ho portem a la sang i no ens en podem estar, aquesta és ideal (es nota que encara no hem parlat de peles, oi?)

L'idea ha estat d'en Benja que darrerament està un pel mandrós i m'imagino que prefereix que sigui un altre el que li faci la feina bruta d'explicar el recorregut i les incidències més rellevants de les rutes que es van fent. A més jo normalment ja em dedico a donar la meva distorsionada versió dels fets (encara que ningú me la demani) en forma d'interminables correus electrònics que vaig trameten periòdicament a un munt d'innocents que, a més, quan em troben es veuen obligats a fer veure que els ha agradat molt haver de llençar tota aquella colla de Kbs a la paperera per evitar que els torni a bloquejar el compte de correu o que el seu cap (els que ho reben a la feina) els foti la bronca.

Anant al gra, la setmana passada va ser d'aquelles de les que només es pot parlar del temps. Dimarts no hi va haver ruta ni passejada ni res de res. Dijous tres quarts del mateix i divendres ... que voleu que us digui de divendres que no sapigueu? Be, pels que no hi van ser diré que aquí l'impresentable dels nassos es va entretenir amb unes amiguetes madrilenyes, italianes i cubanes i va arribar al Baja quasi be a les 10:30. Inesperadament ja hi havia un munt de gent esperant i els darrers cordant-se els patins i les beneïdes proteccions. Després de sentir males paraules i lamentacions (Silvi2 que havia estat la primera - cap a les 10 - malgrat haver acabat de treballar passades les 9 - i que si ho sap no corre tant ni es queda sense sopar -, Diego que ja començava a estar preocupat per mi, altres pel mal temps ...) i abans que fossin les 11, vàrem arrancar : Andreu, Anna P., Anna S., Carme, Dani, David, Diego, Elsa, Gustavo, Juanjo (sense fosca), Miquel, Nuria, Oriol, Pili, Puchi, Remi, Rodrigo, Roger, Silvia L., Silvi2, una parella jove (però molt) i un noi estranger als qui ni tant sols vaig preguntar el nom (suposo que pensareu que si haguessin estat tres rosses d'ulls blaus ... però us equivoqueu, el meu problema és que me'n recordo abans de 10 telèfons que d'un nom). Segons informacions de darrera hora, el noi estranger es diu David i treballa amb l’altra David (el de Gijon).

La veritat és que la nit va començar amb mal cul, PERDÓ, PEU (ho sento, no volia passar per alt la manera en que algú NO es va aixecar del banc per a iniciar la ruta ... ;-p ). El cel era amenaçant i més d'un anava insinuant que una gota això, que una altra gota allò ... semblava més un viatge d'aquells INSERSEN que un grup d'intrèpids esportistes urbans d'alt risc en acció. Per variar vaig romandre a la cua intentant no "matar" ningú amb algun dels meus atacs de no-se-què i va ser Diego qui mig dirigia el grup (dic això perquè darrerament el nano sembla estar un xic distret ... ;-p ).

El recorregut va ser l'arxiconegut de Pg. Barceloneta, aturada per xerrar, Barceloneta, aturada per parlar, Port Vell, aturada amb xerrameca i que se'ns unís en Benja, Pla de Palau, aturada per fer safreig, Sta. Maria del Mar, aturada per saludar a una colla de "caguetes" i ferits de guerra que van preferir uns "pinchitos" i "montaditos" amb txakolin a road&rollejar amb nosaltres. De seguida vàrem continuar Argenteria, aturada per decidir, Pl. del Rei, aturada per a culturitzar-se (perquè de ballar em sembla que no va ballar ningú), Av. Catedral, aturada sota la pluja … puja? Collons! Començava a ploure! Ja no era una gota de tant en tant, la cosa semblava anar de debò. Les rajoles aquelles tant de disseny que porten fins al Portal de l’Àngel no ens ho van posar gens fàcil, però vàrem arribar a Pl. Catalunya on la cosa ja es va desorganitzar del tot. Per un costat Rodrigo i Puchi es van endur a Elsa, Pilar i Nuria en cotxe, per un altra Gustavo va decidir que ell ja no encongia més i Diego i Anna S. el van seguir … El cert és que se’m va perdre gent a la que no vaig tornar a veure fins el Buty i altra de la que simplement ja no he tornat a saber-ne res. M’imagino que l’excusa del neteja-parabrises no em lliurarà de la retirada del carnet de gos-pastor … que sigui el que l’inventor de la roda vulgui!

El gruix del grup (això podria anar per mi i no m’ofendria amb mi mateix - almenys en públic - ) vàrem pujar per Rbla. Catalunya fins a Gran Via i ja vàrem anar directament (és un dir) fins a Marina. En acabar el primer tram de rajoles d’aquelles tant de disseny (!) vàrem creuar el pont i, a la Pl. ? (busca! Corre! Busca a la guia com collons es diu la cruïlla de Marina, Meridiana i Almogàvers! Rotondes més ridícules que aquesta tenen nom i cognoms …) resulta que la parella de jovenets se’n va anar al terra; jo no havia vist en la meva vida una mini-bronca d’aquest tipus entre gent d’aquesta edat … que més dóna de qui fos culpa? Sembla com si ella hagués vingut obligada … o ell obligat a arrosergar-la … quin desastre! Semblaven els meu avis als 60 anys de matrimoni! Be, la qüestió és que mentre es fotíen amb una mica de “mimo” els mobles pel cap ja es van aixecar i van seguir baixant (és un altre dir, perquè el ritme fou agònic). Per fi vàrem arribar a Salvador Espriu i a caseta, que plou.

Al Buty retrovaments, clares, samarretetes noves de tirantets per a les cosines d'en Rodrigo, braves … parlant d’això: Pitufina es va posar cega de braves, gentilesa de Remi. Andreu (com no i qui si no) rodejat de rosses per totes bandes, Anna P. ja sense patins, Lluís (Bauer) que va arribar fet pols de no se on, se’n va anar a la poca estona … Com sempre el de sempre, un fi de festa a ritme de discoteca (el cap de setmana ja se sap, no se’n lliura ni el Buty).

Ruta de diumenge 12/05/02

Dissabte va ploure a bots i barrals tot el dia, però diumenge va fer un dia preciós, primaveral tot i fer bastant de vent. Així i tot uns quants vàrem baixar a rodar com manen els cànons. Vaig arribar tard (això ja s’està convertint en un costum i ho odio, aquest tema s’ha de tractar com es mereix, per tant en parlaré al final). Davant de Scenic només hi eren Nenad (en bici), Dani i Andreu o sigui que vaig optar per anar a la pizzeria a fer un cafè. La cafetera no funcionava perquè en Jose s’estava discutint amb la urbana després d’atropellar un ciclista amb la seva moto al carril bici (!) Aleshores vaig anar al rincon del jamon on hi vaig trobar Miriam, Sonia i més gent.

La ruta va anar sortint cap a la una i, com sempre, a mida que s’anava incorporant gent. En principi érem Miriam, Sonia, Roger, Dani, Andreu, Ernest, Josep Maria, Cathy, Anna P., Miquel, Ferran, jo i m'imagino que més gent, però amb tanta sortida "a terminis" i tant anar i venir de gent segur que em deixo algú. També va venir David, però va desaparèixer (imaginem que amb Nenad). Vàrem anar pel Pg. Barceloneta, Port Vell, Sta. Maria del Mar, Av. Catedral, Portal de l'Àngel i a Pl. Catalunya se'ns van unir Toni i Cristina i vàrem rebre trucada de Tatiana avisant que seria a la font seca (Diagonal/Pg. de Gràcia). Després d'una breu pausa, vàrem pujar amb força tranquil·litat la Rbla. Catalunya fins Av. Diagonal on ja ens esperava la nostra amiga de l'est. La resta del recorregut i el fi de festa (dinar, activitats a la platja, etc.) els desconec donat que em vaig carregar dues rodes pujant Rbla. Catalunya i vaig preferir seguir cap a casa i no jugar-me-la en baixada.

HORARIS. Els divendres es queda a les 22:00 davant el Baja, és a dir que a les 22:15 hauríem d’arrencar. Els diumenges és a les 12:00 davant de Scenic (recordo que a l’estiu se surt per la tarda, l’hora ja “s’acordarà” quan la calor "apreti" una mica més) i a les 12:15 la ruta hauria de començar a rodar. La majoria tenim mòbil i coneixem el recorregut més habitual de les rutes, així doncs no crec que sigui cap problema aconseguir sortir a l’hora. La resta de reunions de patinadors són molt puntuals des de sempre i això no ha suposat mai cap problema per a ningú.