Ja fa molt temps ...

Els principis : patinatge artístic.

Tant temps que ni me’n recordo, vaig començar fent patinatge artístic amb patins d’eixos al Club de patinatge de la Guineueta. Ho vaig fer durant dos anys pera agafar nivell de patinatge per a fer hoquei que era el que jo volia fer. No devia tenir ni sis anys quan vaig començar.

La fase intermitja: el hoquei tradicional.

Acabada la etapa de patinatge em vaig apuntar a fer hoquei tradicional al H.C.Horta. i després al H.C.Martinenc. Vaig estar set anys jugant a hoquei, jugant a diferents posicions. L’any 1991 ho vaig deixar.

I aquí estic ara: el patinatge al carrer.

L’any 1992 em vaig enterar, em sembla que a través d’un article al diari, que es patinava després que es pongués el sol, al port vell. I el mateix dia hi vaig anar amb el meu germà i la meva mare amb una amiga (elles sense patins). Vaig estar fent llaunes (slalom) i ja tard es va juntar un grup grandiós per anar a fer una ruta nocturna. Demanant permís, hi vaig anar jo sol. I LA RUTA VA SER FINS AL HALF PIPE DE LA VILA OLIMPICA!!! Vam passar pel mig de la Barceloneta, i vam tornar fins al port vell, després que els més agoserats provéssim la rampa. Una vegada acabada la ruta (la família ja havia marxat) vaig tornar fins a casa patinant passant pel lateral de la Ronda del Litoral fins a Rambla Prim i pujar fins al pont de Bac de Roda. Aquell dia vaig conèixer un noi que anava patinant com podia i amb el que he fet una gran amistat. Segurament la majoria el coneixereu, és el Xavi “rompe”. Van ser uns principis molt bons on sortiem a patinar cada dia un munt d’hores, jo molts dies em llevaba a les sis de la tarda i no tornava a casa fins el dia següent, amb el pà del dia a sota del braç. Vam millorar el nostre nivell moltíssim. Jo però no vaig fer com la majoria, els meus patins fins al cap de molt de patinar pel carrer van ser els meus patins de eixos amb rodes de pista, que feien molt soroll, i no corrien sinó era fent molt força. Ara no faig tantes coses, el temps passa i es tenen noves responsabilitats. Pero patinant he passat els millors moments de la meva vida.

Durant aquesta etapa he fet moltes coses: rutes nocturnes, curses de velocitat, salts d’alçada, de longitud, patinatge agresiu en rampa i sobre mobiliari urbà, he baixat ports de muntanya patinant, he patinat per camins de terra,  he fet molts amics, m’han posat multes per patinar pel carrer, i moltes altres coses...

I espero que encara fer moltes més. Encara que la feina no em deixa massa temps per a patinar, i menys per baixar de rutes el dies normals, moltes vegades, poso els patins al cotxe quan surto de viatge. Ja és un acte reflex mirar l’asfalt quan baixo per una carretera i miro si es podria fer patinant.

Els patins són una cosa que ha modificat la meva vida, i jo crec que cap a millor.

Xavi “sagrera” Castejón

3-1-2003