Uns patins cutres 

El curs del 90-91 vaig trobar per casa uns patins cutres de dos eixos, que el meu germà no utilitzava, i com que era una cosa que sempre m'havia fet gràcia de provar... Anava al half del Turó Park a practicar, però no us penseu que em tirava pel half, només aprofitava que hi havia una zona plana de ciment per a practicar els meus primers passos. I com que era un lloc apartat i amb poca gent, no em feia vergonya caure.

Uns altres patins cutres 

Un bon dia em trovaba llegint el diari a la Plaça de la Virreina, i vaig veure passar un tio amb uns patins en línia. Em vaig quedar bocabadat. Quin invent més extrany! I com corrien! Així doncs, com que veia que amb els patins de dos eixos no podia fer gran cosa, vaig anar al Corte Inglés a comprar els meus primers patins en línia. Això va passar poc abans de les Olimpíades, quan vaig estrenar uns Boomerang que em feien mal per tot arreu (anava amb els dits plens de tirites) i que tenien uns coixinets que duraven dues setmanes. I amb els nous patins i unes proteccions recién estrenades vaig anar a practicar per Arc de Triomf.

La meva primera ruta 

Just després de les Olimpíades sortia a patinar amb l'Albert, un company de la Facultat. Anàvem per la Vila Olímpica, Port Vell i Rambla Catalunya. Va ser en aquest darrer lloc, la Rambla Catalunya, on un dijous estàvem els dos patinant i vam veure passar un grupet de patinadors. Un d'ells, en Pere, ens va dir "Va, veniu amb nosaltres!". Aquell dia vam pujar per Diagonal fins Francesc Macià, vam baixar per Av. Josep Tarradellas i de Sants cap a Plaça Espanya i per Paral.lel fins a la Catedral. Em va semblar una ruta tremenda, no m'imaginava que hi hagués gent que patinés entre els cotxes ó pogués fer voltes tan llargues.

El grup de la Catedral 

Durant molt de temps el punt de trobada va ser la Plaça de la Catedral. Allà ens reuníem un grupet no massa nombrós, però sí molt fidel. Tant dimarts com dijous hi erem tots. En comparació amb les rutes que es fan ara aleshores fèiem recorreguts molt més curts, però també variàvem més. Suposo que teníem la il.lusió de descobrir fins on podríem arrivar. El final de ruta era sempre a la Plaça de la Catedral, amb cerveseta inclosa a un bar que es deia Doble Via. D'aquella època tinc molts bons records, vaig conèixer gent molt maca, alguns encara patinen i d'altres no. D'aleshores eren el Pere, la Noemí, en Manel, Josep, Xavi, Rosa, Sara, Delfí, Pep, Víctor, Paulí, Joan Antón, Jordi, Vicens, Toni, i molts d'altres que m'oblido. També venien de vegades el Carles i la Toni, però a ells els hi agradava més canya.

I després què? 

El temps va anar passant i la gent ha anat i venint, hem conegut molta gent nova, i hem fet molts bons amics. Més endavant va aparéixer el que anomenàvem "Grup de l'Scènic", però això ja és una altra història, que suposo que algú altre ja explicarà.

 Benja (maig 2002)